7 Granissada d'agraïments STANLEY

 

Anys de turbulències i de grans canvis que afectaran el que soc per sempre més. Stanley és Sud-àfrica, però viu a Frankfurt on treballa, parla anglès, holandès i alemany, és la primera vegada que la meva parella és més jove que jo, té quatre anys menys i l'he conegut com a turista de platja. No parla espanyol, ens comuniquem tan sols en anglès, ve a casa uns dies per vacances, queda enamorat de Barcelona i anem a veure el poblet de Sitges de l'any 1972, queda trasbalsat i decideix venir a viure a Catalunya. Durant els mesos que l'Stanley va tardar a canviar de domicili, jo vaig sortir molt poc i gràcies a la meva neboda Anna que estudiava a belles arts que em va mostrar els seus estris de treball, vaig comprar material i vaig començar a fer dibuixos amb tinta xinesa i aquarel·les. Un parell de vegades vaig pujar a Frankfurt amb el Toni de Santa Coloma de Farners, jo pujava fins casa seva amb el meu 600 i ell agafava el seu Mini i cap al nord sense dormir tota la nit, érem joves, en Toni tenia parella allí, no recordo el nom, que crec recordar havia estat amb relació amb el Stanley. 

Amb ell sempre va ser una aventura perquè tenia una personalitat polièdrica i una capacitat increïble de captar l'atenció, guanyar adeptes i aconseguir el que es proposava, però calia posar més constància que moltes vegades no tenia. Unes de les primeres amistats que vam fer plegats van ser l'Enric i el Ventura a un weekend de cinema musical al cinema Atenas i fins avui, en cada capítol d'aquesta sèrie sempre hi són. Quan el Stan va venir a viure a Barcelona, va voler viure a Sitges al barri on el Pere tenia el seu pis i la seva mateixa constructora estava fent un nou edifici i amb els diners que ell va portar d'Alemanya i els que m'havien donat del petit apartament de Fenals vam donar l'entrada i també signar més lletres. Poc temps després es va entusiasmar amb un cadell miniatura que estava en una botiga de gossos del barri i ens va portar a casa la Cat, els meus pares no volien de cap manera, però al cap d'una setmana estaven enamorats de la gosseta, ella també tindrà un especial al blog perquè va tenir una vida de pel·lícula. Jo no sé com s'ho manegava, però en veure els dibuixos que havia fet en els mesos de sortir poc de casa va decidir que allò es podria vendre i exposar en una galeria, va cercar a Sitges una galerista que tenia la botiga al mateix passeig prop de l'església, l'agost d'aquell any jo exposava per primera vegada una obra senzilla, però devia ser comercial perquè es va vendre la meitat. Ell treballava en una floristeria i galeria d'art a Barcelona prop de casa per recomanació d'en Josep Maria, amic de Sitges i abans havia donat classes en una acadèmia de les llengües que parlava, però no era el seu, uns mesos després va obrir la seva floristeria a la part bona de Barcelona, jo amb el meu cotxe matinava per anar al mercat de flors tres cops per setmana per després anar a la duana a fer la meva feina, ell no conduïa, jo era imprescindible. Va dir-me que jo havia d'aprendre més tècniques pictòriques, per això em vaig fer soci del Cercle artístic Sant Lluc molt a prop de la meva oficina de la Rambla, d'aquest lloc tinc molt bon record, ja que vaig conèixer amics per sempre, en Josep B. una mica més tard el seu amor, la Carme A. i una noia molt important pel molt que em va donar la Chelo N. En aquests temps Espanya entra en el mercat comú i les agències de duanes pleguen, la meva també. En un parell de mesos trobo un bon treball gràcies als coneixements de la duana i a l'anglès après amb el Stanley, com cap d'importació en una molt bona empresa hospitalària. També deixo de ser soci del CNB 

 Amb el Stanley vaig deixar de ser un Enric per ser un altre, jo era un noi que en realitat tot li havien donat fet, amb el Stan vaig saber valer-me per mi mateix i fer coses amb les mans, vam pintar part del pis de Gràcia i també el de Sitges, fer coses de jardineria, restaurar mobles, ell dirigia jo ajudava tot un nou món per a mi. També és el temps de Sitges on fèiem vida quasi comuna amb el Peter Todd Mitchel i el Josep Maria al pis o a l'estudi, dots dos amb terrasses que tan sovint s'emplenaven d'amics. Menció molt especial per Xavier Vivé que jo ja coneixia de l'època de l'Antoni, però que amb el Stan i el New Queens Screen vam tenir moltíssima relació. També en aquesta etapa vaig conèixer al CNB una persona que amb el temps es va incorporar amb la meva vida de manera discreta i sincera, gran amic dels meus pares i de tots els meus amics, en Ramon MP, gran persona, una amistat curta de només deu anys un càncer se'l va emportar prematurament. 

El Stan va conèixer un noi de França a Sitges, es va enamorar perdudament i se'n va emportar de casa la Cat, deixant els meus pares molt tristos per l'amor que havien posat a la gosseta. El Stanley ara viu a Sud Àfrica on encara viu la seva mare que està molt bé pels noranta-nou anys que té. 

12.06.25