En el moment que jo vaig néixer ja tenia un germà que m’esperava, un germà
que en aquell moment tenia una mica més de tretze anys i estudiava a l'Escola
de Comerç, d’ell m'han explicat que era el meu cangur quan els nostres pares
sortien de casa per tenir una mica de llibertat intima fora de la paternitat,
tot això passava al pis del carrer Lleida i jo pràcticament no tinc cap record.
Quan jo situo el meu germà dins la meva història és quan ja vivim tots a
Lesseps i tinc set anys, llavors m’adono que no tinc només un germà, tinc un
germà-mite, el veig poc, para poc a casa, és nedador del Club Natació
Barcelona, fa competicions i comencen a entrar a casa medalles daurades i
copes platejades per les seves gestes esportives, també treballa i té promesa de
fa poc. No he dit que en aquest moment de la vida el meu germà és una bellesa
indiscutible, un estament inamovible que tota la família comparteix, ell l’home
més guapo de tots i la seva cosina germana una mica més gran que ell, era la
dona més bella de la família, entre tots dos copaven els millors llocs. Mai va
fer demostracions explícites dels atributs físics que tenia, però ell sabia
molt bé que és el que veia quan es posava davant el mirall, a casa teníem al
rebedor un gran mirall amb marc daurat i ell abans de sortir de casa i obrir la
porta es mirava de dalt a baix perquè tot estigues en ordre i en el seu lloc.
Doncs bé, jo que era un nen lletjot de pell fosca, pel fet que dormís en la
mateixa cambra d’aquella bellesa d’home que era el meu germà d’alguna manera
crec que m’afectava. Tots els diumenges saltava al seu llit i jugàvem a guerres
i baralles i ell tan bonic es deixava guanyar per germanet. Sempre he pensat
que l’espurna que va fer-me entrar en la meva homosexualitat va ser haver
compartit moments de germanor i jo dins l’admiració fraterna vaig entrar de
sobte a voler per tenir a prop meu tota aquesta bellesa masculina i poder-la
gaudir. Aquests pensaments van venir uns quants anys més tard, el meu germà ja
no vivia a casa, s’havia casat.
Les coses que més em recorden el meu germà és quan amb només cinc anys em va
fer soci del CNB (encara tinc el carnet d'aquell moment) i allí em portava a
les piscines per ensenyar-me a nadar i també a la platja del club de la
Barceloneta, un món nou, els vestuaris, les dutxes, els seus amics de l'equip
de nedadors del club, de tot això sí que tinc un lleuger record i veia a tots
aquells homes com gegants d’un nou Olimp desconegut per a mi. Primer gran
agraïment al meu tete, em va fer estimar el mar i a ser feliç dins les seves
aigües.
Segon agraïment quan no era ja el meu tete, era un home casat i pare de
família, va tenir molts fills, ell els va tenir per ell i per mi que per la
meva condició mai els podria tenir i per divines circumstàncies l'estiu de cada
any per una mica més de tres mesos vivíem plegats a la casa de Valldoreix, els
pares i jo a la planta baixa i al primer pis ell la seva família i l'única iaia
que ell i jo teníem. Ell em va regalar que jo podes viure i estar amb les meves
nebodes que amb la gran em portava menys distància d'edat que amb ell. Amb les
petites jo jugava, les entretenia, els hi feia dolenteries i vaig tenir un
vincle amb elles més de germanor que no pas havia tingut amb el meu germà-mite,
amb els meus nebots mai vam tenir distàncies d'oncle-nebot, fins i tot ells mai
en sa vida m’han dit oncle, amb Quique va que xuta. Això sí que és el regal més
gran que he rebut del meu germà. Un regal que encara dura després de quatre
generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada