Els dos únics gossos de la nostra família són en Max i en Buddy estan lligats tant anímicament com de fidel correspondència amb dues nebodes netes, la Marina i la Clara i si parlo en present és perquè n'estic segur que elles dues encara en algun moment els senten per la casa remenant la cua com sempre, després de tants anys de sentir-se tant acompanyades com estimades de l'amor més generós que jo conec que és els dels gossos.
Els dos gossos de la família han mort amb molt pocs dies de diferència, eren molt grans d'edat i sempre teníem al cap que la seva fi arribaria no gaire tard. Per les notícies que m'han arribat de tant en tant per més de deu anys del comportament i caràcter de les dues estimades bestioletes, sempre vaig entendre que eren tant l'un com l'altre, gossos de molta personalitat i amb caràcter personal a vegades fora de normes, però que mai van ser mereixedors de no ser estimats de la manera forta i passional al que ho van ser, fins a la fi de la seva existència entre nosaltres.
Tots dos se'n van feliços perquè la casa només amb els amos era un xic avorrida i l'arribada de les criatures a les dues cases els hi va donar una raó més de felicitat i d'estar segurs d'haver tingut la sort d'anar a parar a la millor de les famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada