Aquest nen que veus en la foto

Aquest nen que veus en la foto va ser causant i protagonista d'un dels alts i baixos emocionals més forts que he tingut en moltíssims anys, difícil de precisar-ho amb aproximada certesa, el Divendres Sant d'enguany. 

Aquest infant té dos anys i vuit mesos i és el meu nebot besnet i també fillol, de nom Aleix i viu a Vilanova i la Geltrú. Doncs bé aquest divendres festiu el teníem compromès d'anar a dinar per portar la mona de Pasqua al fillol a casa de la Laura, neboda gran i àvia del nen que allí també estaria amb la seva germana i pares. 

Tant ell com l’Anna, la seva germana, quan passaven pocs minuts després de les dotze i vam entrar a la casa marinera ens van fer mostres de veritables alegries de veure'ns, això és una injecció d’ànim per començar la llarga jornada del dia de família amb nebots 2, nebots nets, 2 i nebots besnets, 2. Tota una saga. El primer que ens va ensenyar Laura, la líder i patriarca del grup va ser les novetats, primer al bany on el nen estava banyant els seus ninos i posant tot el que cal per a una higiene perfecta, després vam passar al nou dormitori, on vaig veure el nou llit del nen ja de mides grans per sempre més, també la gran col·lecció de llibres infantils que té l’Aleix a la llibreria els peus del llit. La Laura primer li va ensenyar al Francesc el bany dels ninos i la nova habitació amb l'explicació del conte que s’ha de llegir a les fosques i només il·luminat amb una llanterna es veu el seu màgic funcionament. 

Després em va tocar a mi, un quars d’hora més tard. Una vegada al dormitori de l’Aleix es van tancar totes les cortines fosques i les llums per fer una foscor total, sempre a les fosques, vam seure a una banda del llit, a la meva esquerra primer la Laura, que és qui explicava el conte amb el llibre a la mà i la llanterna apagada, després el nen i al seu costat i de peus dret sobre el seu llit. La Laura va obrir el llibre i també va encendre la llum de la llanterna i a les pàgines del llibre no es veia res, però si se li posava la llum directa de la llum anaven apareixent en les pàgines paraules i animals també astres, la lluna i el sol, quan giraves full el mateix, primer cap imatge i després amb la llum sobre la pàgina en blanc sortien llums dibuixant animals, cases i astres per poder seguir les explicacions del conte fins a l’última pàgina on hi havia l’explicació resolta de tot plegat. 

En la visió d'aquest conte a les fosques i lluminós a estones el nen es movia i tan aviat el tenia a un cantó com a l'altre i a les fosques sentia com tot l'estoma em feia repetits petons de feliç que era, és una sensació que potser feia setanta anys que no sentia d'uns infants demostrant la seva estimació fent repetidament petons a les meves dues galtes (a Valldoreix amb les meves nebodetes). 

En aquell moment la sorpresa va ser tan gran que només em venien ganes de plorar de veure com aquesta criatura que tan poc veiem, però que gràcies a la seva mare i àvia, ens ha fet ser part de la seva vida i, per tant, aflora l’estimació amb petons espontanis. 

Aquest dia de Divendres Sant també ens vam assabentar que l’Aleix ens ha batejat de nou i no ens anomena Padrins ara per ell som Els Quiques.

Laura:

Bon dia Quique❤

Vaig ser testimoni de com estava de feliç l'Aleix quan us ensenyava el conte de la lluna.

I exactament tal com ho escrius en aquest text preciós.

Els petons de l'Aleix , absolutament espontanis i sincers perquè expressen com us estima. Com reconeix en vosaltres, i en tu, molt especialment un "súper avi".

I això no té gran cosa a veure amb el temps que passeu amb ell. Sinó en tot el que rep de vosaltres quan esteu junts

Sou els seus padrins :els Quiques" . I us heu guanyat la seva estimació incondicional.

I és veritat que la Clara, la seva mare, que sempre s'ha sentit tan estimada per vosaltres, des de ben petita, hi té molt a veure.

És ella qui ens envia els vídeos, qui ens va explicant el dia a dia dels seus fills, qui ens regala aquests moments màgics.

Jo vaig ser una nena molt afortunada perquè vaig tenir un paradís a Valldoreix.

La convivència amb els Babis, i amb tu , era un regal afegit de la casa.

En la primera infantesa vam tenir molta més relació amb la branca Julian.

Després del neixament de la Gemma i el Ricardo Garí van venir molt sovint els tios de Vilanova.

Però per l'Anna i per a mi el paradís era a casa els Babis.

I com més gran em faig , més afortunada em sento.