Estrena amb plors o diví intercanvi

Ara ha fet deu anys que vaig estrenar una llitera nova de massatges, la que tenia era usada i me la van regalar, però com pesava molt la vaig portar al poble i la vaig canviar per una més moderna i de fusta molt més lleugera. 

 Qui la va estrenar era un client de mitjana edat, xilè i aquell dia el tinc sempre gravat al meu pensament com un dia tant bonic com important. En acabar la sessió em va dir que aquell massatge li havia anat molt bé perquè estava passant moments molt dolents i tot de cop esclatà en plors, em vaig quedar glaçat, estàvem de peu dret, ell amb roba d'abrigar, era hivern. El vaig abraçar fortament per intentar que pares de plorar i sense gaires més paraules, només petites frases de consol, ens vam acomiadar, a la porta em va fer un petó a la galta. 

 Si parlo d'això és perquè per a mi donar un massatge mai ha estat només fer una feina física en benefici del client que la rep i que per això paga un preu, no, és molt més a través del massatge transmets i comuniques, però també reps les vibracions emocionals i inexplicables del cos despullat que tens sota pressió de les teves mans. Filosofant podria definir-ho com un diví intercanvi.