8 Granissada d'agraïments LLUÍS

 

Lluís, el conec a la casa nova del Josep Maria, ja no vivia amb el Peter encara que tenia totes les parets del pis forrades de quadres magnífics d'aquest pintor, jo en aquell moment estava lliure de compromís, al Lluís sempre el vaig veure venir de lluny, érem del mateix zodíac i del mateix signe ascendent. Ell 28, jo 34, vivia a un dels carrers, més 'de casa bona' de la ciutat, el seu pare tenia una empresa molt sòlida i ell ajudava allí a hores, quan no anava a la universitat per fer Història de l'art, tenia un bon cotxe i vam fer molts viatges per pobles de Catalunya els caps de setmana, tenia un cap disparat i divertit  i uns amics molt originals, Ocaña, etc. tot un món nou llibertari i transgressor de la millor Barcelona, ja no teníem el dictador i encara no havia arribat la sida. El seu pare volia fer un regal molt important als seus tres fills, ell era el gran, l'altre noi 24, la nena 18, el regal era la compra tres pisos de superluxe a Pedralbes en el mateix edifici, perquè els germans estiguessin junts. Ell molt agraït, sí, però de viure amb els seus germans, ni parlar-ne, va demanar el pare que li comprés el que ell tries encara que  fos de segona mà i no per estrenar com ho eren els altres. Llavors com estava molt atrafegat amb feina i estudis em va demanar que jo li trobés un pis  amb unes característiques especials: que fos sobreàtic, que tingués ascensor i en una zona de poca contaminació (era mig naturista i comprava la revista Integral). Vaig comentar això amb Ramon M. el meu amic del CNB i com ell tenia un horari molt lliure em va ajudar a mirar els anuncis de La Vanguardia, va ser una experiència extraordinària anar a comprar un pis milionari sense tu rascar-te la butxaca i quan en Lluís va saber que en el projecte estava involucrat en Ramon, amic que ell idolatrava per moltes raons, però sobretot perquè el seu pare havia fet construïr una de les millors cases del nostre passeig de Gràcia i el Ramon va viure allí en aquella casa de 4 plantes fins que es va casar. 

El fet de cercar la casa dels seus somnis va durar molt poc perquè en la segona visita ja vaig veure que li agradaria i tenia moltes possibilitats, 30 m terrassa davant, 120 m de pis construït, 100 m terrassa darrera, Sant Gervasi, espai molt obert i vistes a la muntanya, ascensor i pàrquing. Quan el Lluís va veure'l va quedar enamorat i ens ho va agrair molt i més content va estar el seu pare perquè era més barat que no el de Pedralbes del projecte original. Pel fet d'haver ajudat en la floristeria del Stanley jo tenia accés al mercat de flors i tots els vivers de plantes i aquí comença la gran tasca de vestir les dues terrasses amb plantes, i per això cal llogar una grua per pujar a la planta 8 la terra, les plantes, els testos de totes les mides i dos arbres, una olivera i un pi. Amb poc temps el pis va quedar prou enllestit la majoria de mobles es van comprar als brocanters dels encants vells de Les Glòries i vaig aprofitar per també comprar-ne un parell pel pis de Gràcia, que ara només hi vivien els pares i Pippin un gos setter que Lluís em va comprar perquè a casa ens enyoràvem de la gosseta Cat. Les vacances de Setmana Santa a Andalusia per les processions, estius un combinat  del Magreb amb Sitges a un apartament que havien llogat Enric i Ventura  i que nosaltres teníem una habitació tot l'any. Amb ell he fet el viatge en cotxe més fort que mai he fet mai, de 30 dies, sortir de Barcelona per l'autopista que va a Girona i després de 22.000 km entrar a Barcelona per l'autopista que ve de Tarragona, ell conduint sempre, no es refiava de mi, Espanya, Franca, Itàlia, Tunísia, Marroc, Espanya, de càmping  o hotels molt senzills, però amb molt encant, tots els dies de Marràqueix vam estar junts a l'hotel amb Ventura Pons i un seu amic que va arribar de Nova York un dia després d'ell, tot molt romàntic. Jo abans de fer aquest viatge d'aventura vaig fer testament, el primer de ma vida, pel que pogués ser.

Quan ens vam conèixer jo sortia d'una relació amb el Stan, ell d'una amb el pintor argentí Luis Cohen Fusé, aquest detall és molt important, ja que ell, sigui pels seus estudis o per la seva relació amb el Luis Cohen tenia molt contacte amb artistes plàstics, galeristes, crítics d'art, una època també molt connectada amb l'art i el seu món, fruit d'aquell moment són, Carlos Buró, Joan Casas, Felip Pla,  Montserrat  Sastre (em va ensenyar fer ceràmiques al seu taller) i que junt amb el Josep Bofill i la Carme Albaiges coneguts en la meva etapa anterior conformaven un bloc d'amistat sòlida de  per vida. La història no va acabar bé en quatre anys junts vaig tenir molts moments irrepetibles de vida bohèmia fins i tot amb riscs que per a mi eren una aventura cinematogràfica, però repeteixo van ser quatre anys en què no vaig anar al cinema, no vaig anar al teatre, no vaig anar al Liceu, en quatre anys només vam anar una vegada al Palau de la Música a veure la Juditha Triumphans de Vivaldi i no em pregunteu per què. Jo en el fons prefereixo ser espectador que protagonista, que és molt esgotador. Vaig tornar a viure a casa i llavors vaig fer amb la complicitat de la mama la reforma del pis, més al meu gust per adaptar-lo als nous temps, i com no, en Ramon em va ajudar i molt, ell també estava arreglant el seu a Premià de Dalt. La influència  del Lluís en la meva obra va ser molt forta, moltes de les  obres que vaig signar aquells anys no les reconec i em sembla impossible que jo les hagués fet jo. Un dia, cinc anys després de trencar el contacte, esmorzant al bar  'La piragua' abans d'entrar a la feina vaig veure el seu nom a les necrològiques del diari, la pandèmia dels 80-90 se'l va endur. Una mort prematura d'un cap brillant sempre és molt trist.

16.06.25