Crec que no moltes vegades li vaig dir Federico, per a mi era Fefe, Fede, Fruco entre altres. Ens vam conèixer a la Filmo del cine ABC, el Pere i jo estàvem a la fila 5 imparells el Moix a la fila 6 imparells, just darrere meu i el Fede crec que ala 5 o 6 dels pars, ens veiem cada dilluns i es va acostar al grup sorollós del Ramonet, el Pere i jo. Era guapo, espontani i de ràpides decisions quan volia una cosa. L'amic etern, ens parlem quasi cada dia, avui mateix li deia que des de fa uns anys a tot arreu on vaig sempre soc el més vell del grup, però si ell està present, com ell és tres anys més gran que jo, ell agafa aquest 'honorable' lloc. Van ser uns anys irrepetibles perquè érem molt joves i ens unien moltes coses del món artístic que ens agermanaven, ell parlava i jo l'escoltava, té una memòria que és un perill perquè ho recorda tot encara que a vegades és com un nen petit que s'ho creu tot. Tot el que està escrit és paraula de deu, jo al ser més crític, li rebato i això fa de motor d'aquesta nostra amistat de només seixanta anys.
Amb ell he viscut moments importants de les vides dels dos, la mort prematura del seu pare, quedar ell com a cap de casa, prendre decisions en temes importants, ficar-me en la compra del pis de Gràcia on vivíem de lloguer, firmar molts anys de lletres de canvi perquè l'escriptura anava al meu nom i jo em feia càrrec de la compra en lloc del meu pare. Uns viatges que eren l'antítesi del que són ara els viatges d'avió, ens posàvem per viatjar la millor roba i dins l'avió ens tractaven com prínceps oferint-nos menjar i begudes al nostre gust, no eren els meus primers viatges a l'estranger, però sí els meus primers viatges importants perquè a les nits sempre hi havia dues entrades de platea per un teatre d'òpera o de comèdies musicals, fins i tot em va fer anar a veure 'The boys in the band' tot en angles i sense música, era la mateixa companyia d'estrena a Broadway i jo amb l'anglès miserable que tenia en aquells moments. Banys de mar Mediterrani a l'Escala primer i després per molts anys a Fenals de Lloret de Mar, el millor mar, les millors fotos, les millors companyies. Ara amb la millor parella possible al seu costat i una sagacitat intuïtiva té temps per buscar tresors ocults al núvol i encara dona llum a moltes cases, la meva per descomptat i jo ja m'entenc.
El que sí que he de manifestar en veu alta i estar molt agraït per aquesta llarga i immensa classe magistral que estic rebent des del dia 1 que el podríem situar en un dilluns feiner de 1965 fins al mateix dia d'avui sobre un tema tan important per a mi com és la música tot i que estic molt sord, ja me les apanyo per escoltar el que vull de la millor manera possible fins als plors, l'èxtasi, la sensualitat o la màgia del romanticisme. He dit cents de vegades que el Fede és la persona de totes les que he conegut que té més capacitat de contingut i de diversitat d'estils en tocant a la música de totes les persones que he conegut en directe o que he escoltat en mitjans i això m'encanta perquè va molt en la meva manera de ser, igual posa pels núvols un lied alemany de la Schwarzkopf, que, per cert, vam aplaudir al Liceu en aquells moments daurats 50 s -70 s, com parlar vint minuts de les excel·lències de la Rosita Fornés, la rumbera cubana. Aquestes dicotomies només les he conegut en ell com a únic exemplar digne de menció. Hi ha escriptors que escriuen llibres o fan articles a les revistes especialitzades sobre aquests temes, però sempre hi troba manques i equivocacions. En aquest aspecte ha estat un manta de no posar-se a compartir tot el que sap i ha investigat al cap de la seva llarga vida, tot això que es perd el possible públic que hagués pogut tenir com a seguidors. Moltes gràcies, som molt pocs els privilegiats. En tots aquests anys compartits han passat dues coses a senyalar. En Pere ha format parella amb Carmelo, un jove estudiant de la meva edat vingut d'un poble de l'Aragó i Ramon ha escrit el seu primer llibre i el 1967 ha guanyat un famós premis literari amb 'La torre dels vicis capitals' però el més important per a mi és que s'ha canviat el nom de Ramon per Terenci.
11.06.25
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada