Estimat Gabriel,
Avui per casualitat he trobat el blog d'un savi amic una fotografia de l'Anna Lizaran i tot de cop he tingut un esglai contingut, per no haver-me recordat d'ella en aquests últims anys i al moment he maleït aquest temps en què vivim només pendents del present i del futur, mai mirar enrere, mai recordar el bo i lluminós que han tingut tantes persones notables d'aquesta terra, clar que així ens van les coses, tot ple de vulgaritat fotocopiada en tintes de colors fosforescents, però sense cap suc ni bruc que no et deixa cap record per estar content del temps que vius.
El mateix que penso de l'admirada Lizaran podria dir de la Caballé o del Terenci, mai se'n parla d'ells i de dotzenes d'altres símbols a la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada