Estimat Gabriel,
No sé si tu has conegut algun transsexual, jo n'he conegut molts, majorment els que treballaven en el món de l'espectacle; ara bé, trans famosos només n'he conegut un, a París la Setmana Santa del 1963 o del 1964, doncs va ser el meu primer viatge a l'estranger i el vaig fer amb el Pere, si el del 'matrimonio blanco' que deia l'Ortenbach, no feia molt temps que ens coneixíem, era una amistat nova, però a causa de les innombrables converses íntimes que havíem tingut, en aquell moment era un amic tan important com sòlid.
Ell no havia estat mai a París i jo tampoc, per tant, el viatge estava decidit, se'ns va fer curt de nits perquè cada nit anàvem a algun lloc mític queda pendent per una altra sessió la iniciació de dues pubilles catalanes dins la glamurosa vida Parisenca.
Un dels llocs que vam anar era un petit cabaret de travestis, una especialitat que feia molt poc temps que se'n parlava obertament i que tota classe de públic i podia anar. En aquest inoblidable lloc i actuaven moltes estrelles d'aquesta condició i una d'elles era una noieta petita i bonica que es deia Dolly, ens va agradar molt i també les que eren més versades en aquest treball i que en el cartell d'anunci anaven amb lletres més grosses com eren la Bambi i la Capucine. En tornar ho vam parlar amb tothom que ens coneixia, llavors viatjar a l'estranger era una cosa rara i excepcional.
A la Setmana Santa del següent any vam parlar que tornar-hi a París, però en Pere pel que sigui, no podia i va posar la divertida excusa que no tornaria a viatjar amb mi perquè l'havia matat de fam per gastar tots els diners dels àpats en cabarets i music-halls, però va capgirar la situació i va dir que el que podia anar amb mi en el seu lloc podria ser el seu secretari que també es deia Enric, un any més gran que jo i del qual en Pere estava mig enamorat malgrat que aquest xicot era hetero encara que moltes vegades sortia amb el nostre grup si en Pere hi era.
Pràcticament, vam anar a tots els llocs que havíem estat el darrer any amb el Pere i inclús en vam afegir un altre nou, el Lido dels Champs-Élysées. El dia que vam anar a Le Carousell, la Dolly ja anava al programa de mà amb les lletres grosses de la mida estel·lar i quan va acabar un dels seus números va baixar a la pista i s'adreça la barra del bar per entretenir als clients i va anar directe a on estàvem nosaltres i s'adreça l'Enric fent-li carantonyes i caricies intencionades però com ell no parlava francès jo havia de fer de mal traductor tant per l'un com per l'altre, la Dolly obstinada que ell l'esperes a la sortida i que anirien a un lloc que li agradaria molt, ell, acollonit perquè no sabia com resoldre la situació, jo amb una mica de por per la meva inexperiència i ella cada vegada s'arrambava més ell, cal que pensis Gabriel que la Dolly en tota aquesta història va quasi nua només amb brillantors i transparències com a roba.
Amb vergonya vam fer el possible per no fer el ridícul. El guapet Enric, era ros i ulls blaus i la Dolly com havia nascut com a noi de cabells castanys a Itàlia es veu que els rossos la posaven a to. L'Enric era un masclet una mica cregut, però amb pocs recursos per solucionar un ensurt, per això en Terenci el va batejar com Cinteta la reprimida.
La Dolly quan la vaig tornar a veure a Barcelona moltes vegades als cabarets del 'Chino' o a la Belle Époque de la part alta de Barcelona també s'havia batejat com Dolly van Doll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada