A l'estiu del 65, ja no estava amb l'Antoni i encara no estava amb el Federico, el bitllet d'avió me'l va regalar la senyora Alícia, directora de l'agència de viatges que tenia l'empresa on treballava.
Recordo d'aquell viatge la casa d'hostes on vaig viure a Chelsea , les tres comèdies musicals que vaig veure i un xicot ros de la meva edat o potser un parell d'anys més que em va ensenyar el London que retrata la sèrie abans referida.
La meva primera gran experiència en solitari de les úniques cinc que he tingut en més un centenar de viatges.
El xicot ros es deia Rodney i després d'uns pocs mesos va venir a viure a Barcelona on va estar molts anys i ens parlàvem ocasionalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada