Estat número 1
Estic en un bus que em porta a la Barceloneta va ple i em poso prop de la sortida perquè en tres parades baixo i entre la porta i jo tinc un home ros d'uns quaranta anys amb motxilla a l'esquena no li veig bé la cara, però penso que és estranger i que va a la platja a prendre el sol, baixem a la mateixa parada Pepe Rubianes i ell tira per un carrer i jo per un altre. Allí el perdo.
Estat número 2
Faig un parell de carrers de la Barceloneta i tiro cap al mar, faig un parell de fotografies, per cert, pèssimes, i endreço les meves passes cap al club, en arribar a la plaça del Mar veig que davant meu hi ha el ros del bus i va caminant tot lleuger cap el club de natació igual que jo, llavors tinc l'impuls de gravar-lo en vídeo amb cura que no em descobreixi i no em trenqui la cara d'un mastegot, és tot un repte, m'avanço i el deixo darrere meu. Entro a la instal·lació esportiva.
Estat número 3
Estic al vestuari he anat al meu armari que tinc en un passadís per buscar les coses de neteja i les xancletes, quan estic a mig despullar, el ros del bus, que no m'ha trencat la cara per filmar-lo, es posa just a una taquilla que tinc davant meu, jo retardo tant com puc posar-me el banyador i tancar la taquilla per poder veure una mica més que passa davant meu. Porta un bòxer de punt de bona marca color gris plom, té un preciós cul immaculat blanc de raça nòrdica, no puc veure res més. Ben bé encara no li he vist bé la cara, si el veies demà fins i tot al mateix club, no el podria reconèixer. Fi de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada