Tota persona dedicada al món de l'art té l'ego més desenvolupat que un altre tipus de persona menys exposada a l'opinió d'un públic consumidor del seu producte. Però com tot hi ha línies vermelles que jo com consumidor no puc acceptar, aquí mostro dos casos recents del món del teatre musical. Àngel Llàcer 51 a. era director, productor i actor en un paper secundari en el musical de Broadway, The producers. A causa del seu gran èxit aquest rutilant títol s'ha fet a molts països de tot el món, jo el vaig veure a Berlín, a tot el món el cartell publicitari de l'espectacle mostrava al centre i de forma gran i destacada la imatge dels dos actors protagonistes que interpreten les peripècies als dos productors del títol. Els rols d'actuació són els dos més importants, els productors, el tercer paper és el de la xicota d'un d'ells i el quart paper és el d'un còmic extravagant que surt a la segona part de l'espectacle i que interpreta Àngel Llàcer, abans mencionat. Aquí no ha anat així, els dos cartells espanyols, qui surt o bé en solitari o en el centre i primer terme de tota la companyia director-actor secundari, Àngel Llàcer fent valer el seu poder empresarial en contre del que han opinat i fer la resta de teatres del món. Ego superlatiu, qui paga mana.
Aquesta proesa ha tingut seguidors, a Madrid s'està representant un musical mític, també de Broadway, Gypsy, productor i director Antonio Banderas 64 a., molt reconegut en el món de l'espectacle. El tema del musical és d'una mare i dues filles en el món del teatre d'ara fa cent anys als Estats Units, un musical de dones. Doncs bé Antonio Banderas amb tota la barra i al mig com el dijous es retrata en promoció posant a les protagonistes al seu darrere i el nom d'ell en solitari i en lletres enormes. Veurem qui és el tercer a seguir la tendència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada