Estimat Gabriel
En Fede m'ha passat avui una fotografia que ha trobat i que jo no tenia cap constància, jo pensava que d'aquella reunió a casa dels pares Moix d'un grup de joves només hi havia una fotografia, però no, Estimat Gabriel En Fede en tenia una i jo l'altre.

2 - Ramon, llavors comentarista de cinema en revistes especialitzades, poc després es va canviar el nom per Terenci.
3 - Jo, mateix sense saber que seixanta anys més tard estaria parlant de 10 participants d'aquesta fotografia.
4 - Pere l'amic més antic encara que ja no està amb nosaltres està constantment present com diu la seva germana, és un referent
5 - Carme germana del Pere, la segona Elefanta de la foto una dona que cada vegada que ens veiem li trobava més ressemblances a la meva padrina de Girona per les seves positives masculinitats, i també mare del Pere petit, el més dolç dels adolescents que he conegut.
6 - Fede en aquests moments començàvem a sortir en una manera com més seria i compromesa. Ell havia acabat una relació i jo també perquè l'Antoni vivia per feina de manera fixa a Madrid
7 - Enrique Ortenbach, autor teatral i molt amic d'Antoni Chic si està aquí no és per motius intel·lectuals sinó perquè estava molt interessat amb el Pere i com veia i sabia que ell i jo anàvem sempre junts a tot arreu, però que res de res, ens va etiquetar com El matrimonio blanco.
8 - Pepita la tercera Elefanta, la quarta Elefanta no va venir i no sé per què, la Pepita estava molt enamorada del Pere i quan anava a casa de la Carme i el Pere i ell ja no hi era perquè s'havia anat a treballar entrava a la seva habitació i es ficava al llit del Pere que a vegades encara estava tebi després de la migdiada i olorava la seva olor a la coixinera, anys més tard es va casar amb el fill gran d'uns amics de casa de Valldoreix, en Jordi que acabava de tenir l'anul·lació del matrimoni pel tribunal de la Rota vaticana perquè la Mariví, la seva esposa, no va deixar mai que el matrimoni fos consumat, la meva mare va haver d'anar a declarar al tribunal i malgrat els anys que van estar casats, ja que aquest també res de res. 9 - Aquest xicot, que no recordo el nom ens vam relacionar en dos moments de la vida, al principi de l'amistat intensa amb el Ramonet i després molts anys més tard en els moments d'acomiadar al Terenci ja mort. Era un fidel amic del Ramon que li feia de tot per fer-lo content, el pare del fidel xicot era un directiu important de l'estació de França i li donava ells treballs de pintura dels ferros de l'estructura metàl·lica de l'enorme estació a l'empresa de pintures del Sr. Moix per aquest important motiu el pare del Ramon li demanava que tractés bé al fidel i amable xicot que el Ramon amb la seva ironia el feia sortir de tant en tant al Queens Screen com La niña de la estación que també era el nom d'una copla del any 1942, any molt important per Ramon i per a mi, ja que és l'any que vam néixer. L'amable i fidel amic de la foto em va explicar, quan em va veure per última vegada, que guardava tot el que podia des de sempre qualsevol cosa que veies publicada del Terenci, tot ben arxivat i classificat.
10 - Anna Maria aquí sembla encara una nena, aquesta qualitat la va tenir tota la vida, fins i tot els seus últims anys que la trobava molt sovint al costat de casa, fumant, quan jo entrava o sortia perquè la casa del costat i el 85% de l'edifici on visc són de l'empresa RBA, i ella allí treballava i com era una addicta a la nicotina tenia que sortir molt sovint al carrer a fer unes pipades. Sempre tan tendra Anna Maria, te'n vas anar tan aviat igual que el teu germà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada