Estimat Gabriel,
Avui per Internet, no sé on, he vist una fotografia feta amb dron que m'ha impactat per la cosa bonica que es veu la porta de la Pau del port de Barcelona, però després quan he anat mirant en detall el seu contingut he vist que era una fotografia que marcava significativament la meva vida de sempre en el punt '2' de la fotografia es veu el sostre del Club Natació Barcelona i jo per coses de la vida com el meu germà era de l'equip oficial d'aquest club amb només 5 anys ja em va fer soci d'aquesta entitat sense pensar que uns quants anys més tard hi aniria molt per circumstàncies laborals.
La meva primera feina al matí a setze anys, ja que a la tarda estudiava professorat mercantil, que no m'agradava gens, però jo em deixava portar pel que em deien sense estar gens convençut, va ser a una molt bona agència de duanes que estava al començament de la Rambla molt a prop a l'estàtua de Colom que es veu a la fotografia i gràcies als bons consells d'un company de feina, en Pablo que em va dir que per la feina havia d'anar motoritzat i que hem comprès una moto petita. Anava a treballar a la duana i als molls amb la meva moto nova tan preciosa, la duana de Barcelona es veu a la fotografia a la dreta del monument de Colom i porta el distintiu '1', només es pot veure un tant per cent petit de l'imponent edifici que adorna el port de Barcelona.
Amb el temps, experiències i bones paraules dels amics d'altres agències que ens trobàvem a la duana per importar mercaderies de l'estranger vaig veure que entre feina i feina a vegades em quedaven un parell o tres d'hores lliures i llavors en lloc d'anar al bar per esmorzar i esperar la segona feina el que feia gràcies a tenir la moto era anar per la via directa del moll al Club Natació Barcelona, ja que era soci de feia tant de temps, van ser uns anys molt macos amb moltes experiències de tots colors, de ser adolescent vaig arribar a ser home, vaig fer molts amics i moltes persones que van ser imprescindibles a la meva vida també eren socis d'aquest lloc el CNB lloc idolatrat per sempre més i fins avui.
A l'agència de duanes hi vaig estar divuit anys, amb la incorporació d'Espanya al mercat comú les duanes se'n va anar a la quasi extinció i la meva empresa va plegar per mala gestió, clar que gràcies als meus coneixements del món duaner i a parlar anglès al cap de pocs dies vaig passar la prova de cap d'importació d'una empresa important del món mèdic. Aquesta empresa estava la part alta de Barcelona i anar al club CNB era pràcticament impossible, em vaig donar de baixa i com a l'empresa de material hospitalari hi vaig estar 29 anys fins la jubilació i em vaig haver de conformar amb gimnàs o piscina de Sant Gervasi, però clar no era el mateix ni de lluny. Són els anys que el mar de Sitges va substituir gloriosament els banys de la Barceloneta.
Però el mateix dia que em vaig jubilar l'endemà vaig anar a un nou club de natació, al costat del CNB que es va fer en el lloc dels antics banys Sant Sebastià i es va dir Club Natació Atlètic Barceloneta o sigui CNAB i ho tinc retolat a la fotografia amb un '3'. És un lloc que he estat molt feliç des de fa 17 anys és la segona casa meva de Barcelona, no em relaciono gaire amb la gent perquè jo he canviat, no soc el mateix Enric del CNB, el d'ara sap més el que vol i el que ha de cercar per ser feliç. En tots aquests anys que he estat soci d'aquesta institució esportiva capdavantera europea en waterpolo he vist molts canvis, tot per anar a més, per millorar les instal·lacions i una de les coses que he vist canviar per millorar ha estat la zona d'aigües, saunes, vapor, jacuzzi, piscines d'hidromassatges, de l'antiga zona d'aigües vaig recollir una petita rajoleta que porto al coll com a record d'un dels llocs que més feliç he estat, l'única joia que porto, i molt orgullós que sigui aquest senzill i humil record de l'estimat CNAB. La meravellosa propina que em dona la vida, el CNAB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada