La plaça del Raspall

 

En llegir el llibre sobre el desconegut fotògraf aficionat Lari sobre les fotografies casolanes de la seva vida a mitjan segle XX parlava del seu barri, que és el meu, Gràcia i hi havia algunes fotografies de la plaça del Raspall, lligada a la vida del fotògraf amateur, molt desconeguda i secreta per la majoria de gent. Jo mateix ni tan sols l'havia sentit parlar i encara menys veure-la. Just en acabar el llibre biogràfic vaig voler-la conèixer i vaig fer un parell de fotografies. És senzilla i tranquil•la, gens artística, de barri menestral, li diuen la plaça dels gitanos per ser freqüentada per aquella comunitat segurament, és la plaça més al sud del barri jo, en canvi, visc la que està més al nord, potser per això no la coneixia. Al contrari, el Francesc sí que hi havia estat i la coneixia, és un noi molt instruït.

Doncs sí, això és l'origen de la platja

 

 

 L'altre dia dubtava de si la sorra de la platja tocant a les poques roques que jauen als peus de l'hotel Vela eren el principi o el final de la llarga platja de la Barceloneta, avui ja tinc la resposta, és el principi com ho demostren els cartells informatius de l'ajuntament on es veu clarament la progressió a mesura que anem pujant cap al nord i també veig clar que cada cert tram la platja canvia de nom, el primer a llistar està Platja de Sant Sebastià, el segon just davant de la plaça del Mar ja es diu Platja de Sant Miquel. El dia que estigui caminador i il•lusionat aniré fins a la de desembocadura del riu Besos on hi ha l'últim tram de platja per fer fotografies de totes les que.

 

Ha costat molt

 

Fa un any que estàvem estancats en els 1600 subscriptors, cosa que em preocupava perquè veia que el meu blog destinat als amants de l'art plàstic d'artistes poc coneguts com a normes generals no tenia ja gens d'interès, clar que com sempre i del començament de l'aventura tenia una dotzena de lectors habituals que em comentaven el que veien i això era d'agrair. És per aquests pocs seguidors que continuava publicant de fa tant temps un vídeo d'un artista nou cada dia. Sorprenentment, aquesta primavera del 24 va començar a caure un degoteig constant, però feble de nous subscriptors, cosa que em va alegrar considerablement, i vaig pensar això no està tot mort i ahir dia de Santa Anna el YouTube em va informar per escrit que havia arribat a la xifra de 2000 subscriptors, número rodó i bonic i que m'ha fet estar content el dia de totes les Annes estimades d'abans i d'ara.

Un verd del 2008 que és menor d'edat

 

 Tot aquest verd que es veu a la plaça és un verd tendre per recent, ja que només de setze anys, el van plantar el 2008, ni tan sols té la majoria d'edat, però ha estat un verd aplicat i ha crescut prou per donar ombra als que seuen als bancs fugint de la calor de l'estiu que cada vegada és més implacable, també a aquesta ombra del verd està present en tots els jocs infantils dels vailets del barri que ni estan cansats mai ni tampoc tenen mai calor, són unes màquines perfectes i tenen tota la vida davant seu.

 

El seu final o el seu principi

 

 La Platja de la Barceloneta té molts noms depenent del que té més proper, per una més fàcil identificació, molts dels noms els van posar la mateixa gent dels barris. Avui he retratat el que podem identificar clarament el seu final o el seu principi, les roques al peu de l'Hotel Vela, l'altre extrem és la desembocadura del riu Besos.

Qui ho veu com a felicitat potser s'equivoca, la bellesa s'ha de compartir

CASTELLERS A SITGES

CNAB, EL MEU ÚLTIM REFUGI