ELS TRES ESTATS DEL DESCONEGUT

 

Estat número 1 

Estic en un bus que em porta a la Barceloneta va ple i em poso prop de la sortida perquè en tres parades baixo i entre la porta i jo tinc un home ros d'uns quaranta anys amb motxilla a l'esquena no li veig bé la cara, però penso que és estranger i que va a la platja a prendre el sol, baixem a la mateixa parada Pepe Rubianes i ell tira per un carrer i jo per un altre. Allí el perdo. 

Estat número 2 

Faig un parell de carrers de la Barceloneta i tiro cap al mar, faig un parell de fotografies, per cert, pèssimes, i endreço les meves passes cap al club, en arribar a la plaça del Mar veig que davant meu hi ha el ros del bus i va caminant tot lleuger cap el club de natació igual que jo, llavors tinc l'impuls de gravar-lo en vídeo amb cura que no em descobreixi i no em trenqui la cara d'un mastegot, és tot un repte, m'avanço i el deixo darrere meu. Entro a la instal·lació esportiva. 

Estat número 3 

Estic al vestuari he anat al meu armari que tinc en un passadís per buscar les coses de neteja i les xancletes, quan estic a mig despullar, el ros del bus, que no m'ha trencat la cara per filmar-lo, es posa just a una taquilla que tinc davant meu, jo retardo tant com puc posar-me el banyador i tancar la taquilla per poder veure una mica més que passa davant meu. Porta un bòxer de punt de bona marca color gris plom, té un preciós cul immaculat blanc de raça nòrdica, no puc veure res més. Ben bé encara no li he vist bé la cara, si el veies demà fins i tot al mateix club, no el podria reconèixer. Fi de la història.

UNGLES D'ACER

 

Dilema. 

O tinc les ungles de titani a la manera galàctica de dures i resistents a les traccions de força o bé les tenalles d'acer que venen en les botigues avui com talla ungles són un desastre de qualitat i disseny, car avui tallant-me les ungles en una del dit gros del peu esquerre en fer la força de manera contundent la tenalla ha petat i s'ha perdut una de les dues fulles que ha saltat per l'aire.

 

Paquito, el nen de casa

Nova atenció productiva del 2023

 

Res a afegir a l'enunciat del missatge, juliol del 2023 comença una nova vida productiva de nous elements, un seguit de novetats fa que poguéssim considerar l'antiga etapa com obsoleta, encara que a he de dir que fins a l'últim dia de treball, tots els elements de producció van estar en actiu i en perfecte funcionament fins al darrer minut del dia en què es va tancar l'espai laboral i és per això que he de manifestar el meu sincer agraïment per tota la feina feta tan immaculadament perfecte.

Els nous elements de la nova temporada que a la vista dels mesos que està en marxa la nova factoria, ja podem considerar-la com etapa i que pels resultats ja podem manifestar que és tot un èxit tant de planificació com de satisfactoris resultats pel producte final receptiu de tots els beneficis dels elements receptius de tota l'atenció productiva. La diversificació de la mateixa activitat en quatre funcions ben diferenciada per arribar a la culminació de la tasca sempre d'acord amb les necessitats puntuals de cada cas i en cada moment específic. Per tant, es pot considerar com un èxit total a la direcció que va dissenyar aquesta nova funció recreativa i de resultats tant encomiables com recomanables.

 

Fa mal als ulls

Sí, fa mal als ulls, fins i tot a mi, que soc part interessada a la qüestió i que tantes vegades he viscut i protagonitzat escenes com la que es veu en aquesta bonica fotografia d'autor desconegut per a mi.

Aquest pastís no hi ha qui se'l mengi, sí ja ho sé, per un cantó no vull creure que el xicot s'apropa a l'home gran per aconseguir favors o diners, potser és l'habitual en la majoria dels casos, però hi ha molts casos que el que es busca és una aproximació càlida i sensual sense mercadeig. 

Són casos comprovats, moltes vegades cossos joves que busquen sensualitat, protecció i escalfor humana de persones que podrien ser de les edats dels pares o avis. 

El meu cap si ho pensa de manera sòlida i sincera no ho entén i veu com una profanació a la bellesa de la joventut, tantes vegades estudiada i admirada en les mostres artístiques al cap dels meus anys i dels segles d'història. 

És per això que no puc deixar de sentir que aquestes imatges ofenen el meu sentit estètic. I per descomptat que em fan mal als ulls.

 

La primera 'toga' vista en primera fila al vestuari del meu club.

  La primera 'toga' vista en primera fila al vestuari del meu club. 

Sorpresa total, m'estic vestint després de dutxar-me assegut a la bancada que hi ha davant els armariets del vestuari i giro al cap a l'esquerra i veig a dos metres un xicot d'uns trenta anys, que acaba de passar per davant meu, fa uns moments, també vinent de la dutxa i ara, en aquest precís moment està completament despullat excepte al cap que el porta embolicat amb la 'toga' més ben feta que he vist mai, clar que tampoc n'he vist pas massa, la seva tovallola sortida de la capsa, d'un blanc immaculat. 

Una instantània que m'afecta car el meu club a aquestes hores del matí és l'imperi dels iaios i iaies, com jo i veure un xicot, ni maco ni lleig, però sí jove, bon cos i aspecte graciós, em deixa glaçat. 

Mai al club havia vist una imatge tan surrealista i a la vegada, estètica i divertida. 

S'ha vestit i s'ha anat jo ho faig més lent perquè m'he d'untar el cos amb la crema dèrmica que em regala la cunyada i això m'ho prenc amb calma perquè costa una mica que la unció es desfaci i penetri dins la pell. 

Tota l'estona pensant que la imatge que acabava de veure és la primera vegada que ho veia i a la meva edat veure coses mai vistes té un mèrit extraordinari.