ENRIC JULIÁN 1942 Barcelona Escultura

ENRIC JULIÁN 1942 Barcelona Escultura from NAKED ART FOREVER on Vimeo.

BYE, BYE DIA

 

Unes tres setmanes mirant enrere vaig tenir una depressió curta i intensa per una ximpleria, però que modificava el meu costum de fa quinze anys. Jo a dos minuts de casa tenia tres supermercats importants, el més proper un Condís, una mica més avall un Dia i al seu costat un Caprabo, jo comprava als tres perquè tots tenien coses millors que els altres, però sobre tot el Dia era molt important, ja que el seu oli de massatges, els seus articles de marca blanca d'higiene personal i eles seus gelats, sí nosaltres mengem gelats els 365 dies de l'any, eren productes molt millor que els altres. Doncs bé en el transcurs de tres dies el Dia i el Caprabo han tancat portes definitivament després de moltíssims anys servint al barri. Potser el meu barri està maleït.

 

RADAR PER OBJECTRES PERDUTS DE VISTA

Té un do especial, detecta objectes amb cert valor encara que estiguin al mig de la brossa, o coberts de pols de segles. l'altre dia de nit baixant pel nostre carrer el costat d'un contenidor hi havia a terra com si fos un tros de cartó arrugat, ell s'ajup i li dóna la volta i apareix una policromia representant un elefant indi sobre una base de material ceràmic. Tenim la casa plena d'objectes perduts o abandonats a la seva sort al costat dels contenidors.

UN SIBERIÀ QUE M'ESCRIU

Quique i Paquito, padrins

Vilanova i la Geltrú, 5 d'abril de 2023 

Quique i Paquito: Tothom em diu que bonic que sóc, que feliços us he fet, quina alegria he portat a la família... A casa estan bojos amb mi, sobretot l'Anna i l'àvia que tot el dia se'm vol menjar, però per ara això no és possible. Els papes també estan molt feliços, i la mama molt cansada també! Tot el dia em fa fotos per compartir-les amb la família i sabeu què? Vosaltres sempre teniu alguna cosa a dir-me i jo no em puc resistir a posar les millors cares per a tenir un àlbum complet i que aneu veient que gran i bonic m'estic fent. Abans que nasqués els papes tenien molt clar que la meva padrina seria la Cristina, però encara no tinc padrí. Crec que ja sé el perquè. Sempre havíem pensat (els meus pares, l'Anna i jo, que també penso) en una persona de la família o algú altre que ens estiméssim molt i no trobàvem qui podria fer aquest paper tan important a la meva vida, però ja tinc la solució! Una d'aquestes nits que no deixava dormir a la mama ho vaig veure clar: JO HAVIA DE TENIR DOS PADRINS I HAVÍEU DE SER VOSALTRES. PERQUÈ NO PUC PENSAR EN UN SENSE L'ALTRE I PERQUÈ SÉ QUÈ EM CIUDAREU MOLT BÉ I EM DIREU QUE SÍ PERQUÈ SÓC UN PRÍNCEP IRRESISTIBLE! Així doncs, Voldríeu ser els meus padrins? 

Aleix

 

 Sitges, 6 d’abril de 2023 

 Estimat Aleix: Et contesto la bonica carta que ahir ens vas donar en persona en nom dels dos destinataris. En Paquito no li agrada gaire escriure cartes, jo en treenta sis anys nomes he rebut una postal i amb un text super curt. Ens fa molta ilusió que ens veigis l’un plegat al costat de l’altra i com no podia ser d’un altre manera la resposta a la teva pregunsta de que si voldiem ser els teus padrins, és un sí tant rotund com emocionat. Ser padri teu es un dolç pastis inesperat i com jo ja soc molt gran i m’he de cuidar nomes em menjare un bocí d’aquest suculent pastis, la part grossa del dolç es per en Paquito, com tu li dius, jo encara li aniré dient Francesc. Ell es molt mes jove i te molta més energia per ciudar de les teves coses i creixement, jo seré al seu costat per comprobar que ho fa bé com tu mereixes ‘princep irresistible’ pero ell tambe et veu com un nen Jesús, com ni ha tants a tots els museus i esglesies del món amb una preciosa cara uns ulls nets i purs i fins i tot en Francesc et veu amb una corona i un aura de llum dobre aquest caparró teu, ara ja, covert de sedos cabell. Has nascut amb una flor al cul com dira el meu pare, ja que poques criatures coneixem que la seva vinguda al món hagi estat tant volguda i dessitjada simplement per la sort de que tens uns pares impossible de superar en tots els aspects, avui en dirien ‘uns pares genials’. Per acabar vull dir-te que pocs infants tenen la fortuna o sort digali com vulguis de tenir un bouquet de dones al teu abast per anar creixent, millorant i aprenent tot el que elles amb el seu potencial inagotable per arrodonir l teva personalitat, són quatre, la germana, la mama, l’àvia i la padrina. Ja t’estimavem mesos abans del agost del 2022, però ja tenies nom. 

Quique i Paquito