Aquest calendari m'ajuda a fer quadrar els dies i les setmanes de la meva vida amb tantes dades i dates. Quan s'acosta el Cap d'Any i encara no el tinc ja començo a remenar la cua mitjançant les visites que en Francesc fa al taller de la meva neboda Roser per recordar-li que pensi amb mi per un calendari per l'any nou. Sempre s'ho pren amb conya, però abans que acabi novembre ja tinc el calendari a les meves mans, millor dit penjat a la contraporta de l'armari de la roba.
Després de cinquanta anys Stanley des d'on viu ara m'envia una fotografia molt especial una fotografia dels seus pares quan eren joves i anaven de festa en festa allà en la daurada i rica època que va viure Johannesburg en ple temps de l'apartheid. No havia vist cap fotografia del seu pare, prou bufó, i de la seva mare puc dir que en els seus noranta i escaig d'anys encara conserva les faccions de nena petita que té en aquesta foto. Uns dels meus sogres que en tic fotografies, dels altres, només algunes poques. Això de tenir fotos dels sogres i el no tenir-les crec que deu voler dir alguna cosa.
Documents intel·ligibles, es poden llegir ja que estan escrits amb dues llengües que conec, però no els entenc, no entenc el contingut i em quedo en blanc.
