divendres, 27 de desembre del 2024

ARABESC




 Un poema original d'Hèctor Vila, que aquest any 2025 farà quaranta anys de la seva creació, poema que després es va convertir en cançó publicada aquell mateix any i que jo vaig tenir el plaer de fer-li la coberta del seu long play. 
Paraules lluminoses que descriuen el món sensitiu oriental del qual l'autor era completament verge.

LA INSPIRACIÓ TRUCA A LA PORTA

 



Estàs de viatge, vacances a un lloc nou i diferent on tu vius i com obligació fas moltes fotografies. 

Quan tornes a casa i en un moment tranquil decideixes mirar les dotzenes de fotografies que has fet i selecciones les que et quedes per guardar a la carpeta del viatge i les que rebutges com a brossa. 



De cop una et crida l'atenció, no és una bona fotografia per la seva qualitat, però el contingut t'interessa, aquella mare contemplant el mar, descalça, té les xancletes darrere el pedrís on està asseguda, molt tranquil·la perquè el seu petit el té discret jugant amb qualsevol cosa que ha trobat al seu costat, és molt petit, camina fa poc temps, també va descalç el xiquet. 

Una imatge de pau i de bellesa en les petites coses de les vides senzilles que tant m'agraden. 

Això ha de ser un quadre i a poder ser ben gran. 

Un record a aquest nen petit que ara deu estar en la seva quarantena curta i la mare amb uns quants anys més i moltes estones afegides mirant l'oceà i els que juguen a pilota a la platja del seu poble.