Això del YouTube, és incontrolable, puja i baixa, les maquines infernals que manen sobre els nostres treballs i els nostres destins són ocultes i llunyanes.
Tot de cop desprès de uns quants mesos de poca activitat o molt poca, es dispara el increment de seguidors i venen els 14000 i pocs dies desprès els 15000, mentre escric aquest missatge estem a punt d’entrar als 19000 seguidors. Bogeria de les grosses.
Rebo un missatge fa tres dies en que m’avisen de que els meus vídeos han arribat a mes de 10.000.000 visualitzacions .
Quan ho penso no m’ho puc creure
1976 i quaranta-sis anys més tard.
L'any 1976 una revista fotogràfica va publicar una fotografia d'un noi d'aspecte esportiu que s'estava nuant una sabatilla d'esport, la foto era de color i el noi estava nu. La revista era de procedència americana o anglesa. Fins aquí res de particular.
Avui, quaranta-sis anys més tard descobreixo que dos artistes plàstics allunyats l'un de l'altre per 9.600 km, realitzen basats en la imatge apareguda a la revista fotogràfica una obra artística, amb les tècniques i variacions que a cadascú li va inspirar la imatge esmentada a la seva musa creativa.
Si el noi desconegut va ser retratat aquell mateix any 1976, ara ha d'estar prop dels seixanta anys, motiu magnífic per felicitar-lo l'any nou i congraciar-nos que gràcies als avenços tecnològics del segle XXI estiguem parlant ara d'ell i de les obres artístiques que la seva persona va promoure.
