Tot ve de molt petit de quan vivíem al carrer de Lleida davant de l'Exposició i que a l'estiu amb la mama agafàvem un tramvia al Paral•lel, tramvia d'estiu només amb sostre i sense parets que crec que li deien 'jardinera'. Destí final als Banys Sant Sebastià, antic casino i esdevingut balneari, tinc uns records foscos d'aquestes anades a la platja de la Barceloneta, la primera platja que vaig conèixer i sempre amb la mama tots dos sols, algun diumenge i ja amb el papa anàvem a la platja de Mongat, tot una excursió en el tren. Un record ple de llum i blau i dinar en un quiosc sobre la sorra de la platja.
Dels Banys de Sant Sebastià recordo les piscines infantils que tenien uns peixos de ceràmica, o eres foques? Que treien aigua per la boca, uns vestuaris molt foscos i una mica tètrics als baixos del gran edifici, la piscina a cel obert, però interior, gens càlida i amb l'aigua molt freda i a fora sobre la platja la piscina gran amb tobogan i uns forats laterals a les parets de la piscina amb vidres i que es podia veure la gent que estava nedant sota l'aigua. Tot plegat se'm feia com un gran dia de festa el dia que la mama m'hi portava. Era un nen molt agraït.
Pocs anys més tard que ja era adult i soci del Club Natació Barcelona hi vaig tornar molt a aquest lloc, els banys estaven tancats a l'hivern i per la platja, arran del mar ens colàvem a les seves desèrtiques instal•lacions les persones que volíem tenir alguna experiència sexual que ja relataré quan toqui, ara i aquí soc un infant innocent que amb els ulls molt oberts està descobrint el món.
Els banys de Sant Sebastià van morir per deteriorament de les instal•lacions i amb la remodelació de les platges a la Barcelona olímpica van ser enderrocats.
De molt petit com el meu germà era del Club Natació Barcelona i en el qual hi havia guanyat molts trofeus com nedador oficial de l'equip de natació em va fer soci infantil, encara fa poc vaig veure el carnet a casa, la meva fotografia a cinc anys. Potser sí que vaig anar amb ell algunes vegades a la platja amb ell, però no tinc ni un sol record a la memòria d'aquells anys.
Temps després i quan ja tenia uns divuit anys i ja treballant a l'agència de duanes em vaig fer soci adult i com tenia molta disponibilitat per treballar al port hi anava molt sovint. Era un ambient molt maco que ara en diríem homoeròtic. Quasi tots els meus amics de la duana i del món del gai eren socis i allí per l'estiu s'hi formava un ambient molt ferm, tinc un record meravellós d'aquells quinze anys que vaig participar del mar del sol i de la meravellosa piscina olímpica d'aigua salada a l'aire lliure i sobretot dels homes guapos amb els eslips més petits i atrotinats que mai més he vist enlloc.
Ja he anticipat que els llargs mesos d'hivern els banys Sant Sebastià estaven tancats i molts gais del club nostre passàvem buscant algun forat a l'enreixat que separava les dues instal•lacions de la platja de la Barceloneta, una vegada allí calia anar a l'altra banda de la platja la que tocava als Banys Sant Miquel perquè allí hi havia carrers i carrers de casetes o vestuaris a cel obert molts amb les portes tancades però no tots, i si trobaves algú que t'agradava podies gaudir d'uns moments d'intimitat a porta tancada. Eren temps de dictadura franquista, però allí s'hi barrejaven la por, el plaer i l'agosarament. Fins i tot et podies trobar a les casetes un dels grisos, policia nacional de l'època en pilotes i amb la pistola i cartutxeres penjades a la perxa de la caseta.
III
Han passat molts anys, per coses de política europea la feina de les duanes va baixar molt i l'empresa on jo treballava va fer fallida, per sort en menys d'un mes vaig trobar una bona feina prop de casa i que em va tenir entretingut tota la meva vida laboral fins que em vaig jubilar. Cada any que vaig treballar a Sant Gervasi no vaig anar mai més a la Barceloneta, compensant la manca de mar i sorra a les platges de Sitges.
El primer que vaig fer el primer dia que estava de pensionista és fer-me soci del Club Natació Atlètic Barceloneta una instal•lació nova feta després de les olimpíades i amb unes millores en comparació a l'altre club de la meva joventut. En aquest nou club no hi vaig fer amics, quasi preferia dedicar-me a mi mateix amb les classes dirigides, les màquines, el ioga i sobretot la zona d'aigües on vaig tenir els moments més dolços de la meva maduresa, sense a penes parlar amb ningú simplement essent cordial i amable però anant a la meva, en silenci i llibertat.
He de dir que el meu club és el planter dels millor nedadors de waterpolo d'Espanya guanyador de totes les lligues des de fa lustres amb el qual, els cossos dins els seus petits eslips amb la marca del club són els més macos que he vist en tota ma vida.
El còctel de combinar el vestuari, la zona d'aigües amb totes les seves instal•lacions, les dutxes, els passadissos, etc. És una droga molt forta per algú com jo perpètuament adorador de la bellesa i malgrat els anys encara molt erotitzat en conseqüència.
Però com tot en la vida tot té un final.
IV
En un lloc quasi secret i privat de totes les vistes la primera meitat d'aquest any 2022 i fora de les limitacions per la pandèmia han estat treballant fent una nova zona d'aigües que l'han denominat Spai, per sorpresa l'1 de juliol d'enguany la zona d'aigües antiga i que podies entrar i sortir quan volies ho canvien per aquesta nova zona que has de reservar hora per Internet i té un caire d'entrada com d'instal•lació en un hotel de luxe amb buró de recepció i tot.
Els socis abonats a l'antiga zona d'aigües teníem tres mesos gratuïts en la nova per provar les seves novetats. Jo hi vaig anar corrents i amb tota la pena del món, pels moments tan macos viscuts a l'antiga zona vaig reconèixer que la nova era quasi immillorable i com ja l'he provat moltes vegades al llarg d'aquests mesos he de dir que allí també hi soc feliç i si ho combino amb les quatre piscines que té el club, a quina millor que l'altre, ja que totes tenen peculiaritats que les fan úniques.
Un club que penso aprofitar els anys que encara em resten de vitalitat i il•lusió per les novetats, les coses físiques i la vida sana.
